Josep Anselm Clavé i el naixement
del cant coral a Catalunya (1850-1874)
Jaume Carbonell i Goberna
Abreviatures utilitzades, pàgina 8
Prefaci, pàgina 9
I. SOCIETAT I CULTURA A LA CATALUNYA DE MITJAN SEGLE XIX
La industrialització i la formació de la classe
obrera barcelonina, pàgina 17
Creixement industrial i demografia, pàgina 17
Condicions de vida i treball, pàgina 21
Cooperativisme i associacionisme obrer, pàgina 27
La cultura i la música popular a Catalunya de mijan
segle XIX
Els romanços, pàgina 34
La figura del romançaire o distribuïdor de romanços,
pàgina 37
Romanços i cultura burgesa. La consideracio social del romanç,
pàgina 39
Conjunts vocals i instrumentals, pàgina 44
Els balls de saló. Associacionisme i música
coral, pàgina 45
Balls corejats, pàgina 48
Continua el ball però sense cor, pàgina 49
Balls al Passeig de Gràcia i altres recintes de lleure, pàgina
52
Les societats de pagesos i artesans, pàgina 53
Pere Tolosa, promotor d’iniciatives musicals, pàgina
53
Altres manifestacions corals, pàgina 54
L’activitat musical de Josep Anselm Clavé fins
el 1850. La aurora 1845-1850, pàgina 57
Apunts biogràfics, pàgina 57
Les primeres activitats polítiques de Clavé,
pàgina 58
El primer Clavé músic. El procés de
formació de La Aurora, pàgina 64
Els Cantors de Banyeres, pàgina 64
Els grups de caramelles, pàgina 70
Grups del tipus rondalla o estudiantina. Cors efímers, pàgina
74
Activitats i repertori de La Aurora, pàgina 77
«El cantor de las Hermosas», pàgina 80
II. LA FORMACIÓ DE LES PRIMERES SOCIETATS CORALS DURANT
EL PERÍODE 1850-1859
La societat coral La Fraternidad i els primers anys a Barcelona
durant el període 1850-1852, pàgina 87
La fundació de La Fraternidad, pàgina 87
L’activitat musical. Les actuacions entre 1850-1852, pàgina
88
Balls fraternals, pàgina 89
Altres balls corejats i actuacions corals a Barcelona entre
1852–1853, pàgina 96
Balls corejats al Tívoli, pàgina 96
Els Cantors de Banyeres tornen a Barcelona, pàgina 98
Actuacions de La Fraternidad als Jardins de la Nimfa durant
el 1853, pàgina 99
Els primers conflictes amb el poder, pàgina 102
L’Orfeón Barcelonés, pàgina 106
Altres actuacions de La Fraternidad durant el 1853, pàgina
106
La Fraternidad es trasllada als Camps Elisis. Temporada
1853–1854, pàgina 107
Barcelona, una ciutat morta. El còlera del 1854, pàgina
112
Temporada 1854–1855 als Camps Elisis, pàgina
114
Temporada 1855–1856 als Camps Elisis, pàgina
117
Retorn de La Fraternidad als Jardins de la Nimfa el 1856,
pàgina 122
La conflictivitat entre 1855–1856, pàgina 124
La repressió del general Zapatero i la deportació de Clavé,
pàgina 126
Les programacions de La Fraternidad durant el període
1850–1856, pàgina 129
La represa i els primers anys de la Societat Coral Euterpe
1857–1859, pàgina 135
La Societat Coral Euterpe, pàgina 136
Els jardins d’Euterpe, pàgina 138
Actuacions de la Societat Coral Euterpe als Jardins d’Euterpe,
pàgina 140
Les programacions de la temporada 1857. Introducció de veus mixtes
i cors d’òpera als concerts de la Societat Coral Euterpe, pàgina
143
Temporada 1858 als Jardins d’Euterpe, pàgina
146
Altres activitats musicals durant el 1858, pàgina 152
Les programacions de la temporada 1858. L’interès per l’òpera
catalana, pàgina 154
Temporada 1859 als Jardins d’Euterpe, pàgina
156
Altres activitats musicals durant el 1859, pàgina 165
Altres empreses de Clavé durant la temporada, pàgina
170
Les programacions de la temporada 1859, pàgina 175
Altres societats corals a Barcelona durant el període
1850-1859, pàgina 179
Societats corals de durada puntual entre 1850 i 1857, pàgina
180
Societats corals consolidades, pàgina 184
Colla del Carrer Mitjà. Societat Coral Alba, pàgina
185
La Lira, pàgina 186
Amigos Tintoreros, pàgina 187
Esmeralda, pàgina 189
La Palma Barcelonesa, pàgina 190
L’expansió del moviment coral pels pobles del
pla de Barcelona: 1850–1859, pàgina 193
Gràcia, pàgina 194
Iris de Gràcia, pàgina 194
Altres cors a Gràcia durant aquest període, pàgina
196
Sants, Hostafrancs i La Bordeta, pàgina 197
Sant Martí de Provençals, pàgina 199
Sant Andreu de Palomar, pàgina 200
L’expansió per les comarques catalanes durant
el període 1850–1859, pàgina 209
El Barcelonès, pàgina 210
L’Hospitalet de Llobregat, pàgina 210
Sant Just Desvern, pàgina 211
Badalona, pàgina 211
El Baix Llobregat, pàgina 216
Sant Feliu de Llobregat, pàgina 216
Cornellà, pàgina 217
Sant Joan Despí, pàgina 217
El Vallès, pàgina 219
Sabadell, pàgina 219
Terrassa, pàgina 221
El Garraf, pàgina 222
Vilanova i la Geltrú, pàgina 222
El Maresme, pàgina 225
Mataró, pàgina 225
Vilassar de Dalt, pàgina 225
Brots corals amb caràcter dispers, pàgina 225
Olot, pàgina 226
Figueres, pàgina 227
Manresa, pàgina 228
III. EL DESENVOLUPAMENT CORAL DURANT EL PERÍODE 1860–1864
La Societat Coral Euterpe durant el període 1860-1864,
pàgina 233
Actuacions de la Societat Coral Euterpe als Jardns d’Euterpe.
Temporada 1860, pàgina 233
Altres activitats musicals durant el 1860, pàgina 238
Les festes per la victòria d’Àfrica, pàgina
240
La vinguda de la família reial a Barcelona, pàgina
243
Les programacions de la temporada 1860. L’interès per la
sardana, pàgina 247
Temporada 1861 als Jardins d’Euterpe, pàgina 252
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1861, pàgina
259
Les programacions de la temporada 1861, pàgina 261
Temporada 1862 als Camps Elisis, pàgina 263
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1862, pàgina
275
Les programacions de la temporada 1862. L’estrena de Wagner, pàgina
280
Temporada 1863 als Camps Elisis, pàgina 288
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1863, pàgina
298
L’expedició a Madrid, pàgina 300
La visita d’Emilio Castelar, pàgina 307
Altres actuacions, pàgina 308
Les programacions de la temporada 1863, pàgina 311
Temporada 1864 als Camps Elisis, pàgina 313
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1864, pàgina
324
Les programacions de la temporada 1864, pàgina 327
Altres societats corals a Barcelona durant el període
1860-1864, pàgina 331
L’Asociación Euterpense a Barcelona, pàgina
332
Amigos Tintoreros, pàgina 332
Ateneo Catalán de la Clase Obrera, pàgina 336
Casino Artesano de La Barceloneta, pàgina 337
L’organització coral de Ramon Bartomeus, pàgina
338
Esmeralda, pàgina 338
La Lira, pàgina 342
Altres societats corals del cercle de Ramon Bartomeus, pàgina
343
Altres manifestacions corals, pàgina 344
Societats Corals del pla de Barcelona durant el període
1860–1864, pàgina 347
Gràcia, pàgina 347
La Fraternidad, pàgina 348
El Lirio, pàgina 353
Sants, pàgina 355
El Porvenir, pàgina 355
Alborada, pàgina 359
Hostafrancs, pàgina 360
El Laurel, pàgina 360
Obreros, pàgina 362
Azucena, pàgina 363
Sant Martí de Provençals, pàgina 363
Apolo, pàgina 364
Sant Andreu del Palomar, pàgina 364
La Paz, pàgina 364
Sarrià i Sant Gervasi, pàgina 365
La Aurora de Sarrià, pàgina 366
Societats Corals a les comarques catalanes durant el període
1860–1864, pàgina 369
Les societats corals a les comarques entorn Barcelona durant
el període 1860–1864. El Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès
i Maresme, pàgina 369
L’Hospitalet de Llobregat, pàgina 369
Sant Just Desvern, pàgina 371
Esplugues de Llobregat, pàgina 372
Badalona, pàgina 372
Sant Feliu de Llobregat, pàgina 373
Sant Joan Despí, pàgina 375
Sant Vicenç dels Horts, pàgina 377
Cornellà, pàgina 377
Sant Boi de Llobregat, pàgina 378
Martorell, pàgina 379
Esparreguera, pàgina 381
Altres societats corals del Baix Llobregat durant el període 1860–1864,
pàgina 382
Sabadell, pàgina 383
Terrassa, pàgina 386
Caldes de Montbui, pàgina 389
Rubí, pàgina 392
Castellterçol, pàgina 393
Altres societats corals del Vallès durant el període 1860–1864,
pàgina 394
Mataró, pàgina 395
Arenys de Mar, pàgina 397
Canet de Mar, pàgina 399
Vilassar de Dalt, pàgina 399
Alella, pàgina 401
Teià, pàgina 401
Societats corals a les comarques de la Catalunya central durant el període
1860–1864. Anoia, Bages, Berguedà i Osona, pàgina 403
Igualada, pàgina 403
Capellades, pàgina 405
Manresa, pàgina 407
Moià, pàgina 411
Sallent, pàgina 413
Berga, pàgina 415
Vic, pàgina 416
Manlleu, pàgina 421
Societats corals a les comarques del nord de Catalunya durant
el període 1860–1864. L’Empordà, Gironès,
la Selva, la Garrotxa i altres brots puntuals, pàgina 422
Figueres, pàgina 422
Altres societats corals empordaneses durant el període 1860–1864,
pàgina 426
Girona, pàgina 428
Llagostera, pàgina 429
Altres societats corals del Gironès i la Selva durant el període
1860–1864, pàgina 432
Olot, pàgina 433
Societats corals a les comarques del sud de Catalunya durant
el període 1860–1864. El Garraf, Penedès, la Conca de
Barberà, el Camp, Tarragonès i els brots de les comarques de
l’Ebre, pàgina 434
Vilanova i la Geltrú, pàgina 434
Vilafranca del Penedès, pàgina 437
El Vendrell, pàgina 439
Montblanc, pàgina 442
L’Espluga del Francolí, pàgina 447
Valls, pàgina 449
Reus, pàgina 450
Tarragona, pàgina 455
Altres societats corals de les comarques tarragonines durant el període
1860–1864, pàgina 458
Societats corals a les terres de Ponent durant el període 1860–1864.
El Segrià, Urgell i la Segarra, pàgina 460
Lleida, pàgina 461
Tàrrega, pàgina 462
IV. LA SOCIETAT CORAL EUTERPE DURANT EL PERÍODE 1865–1868
La Societat Coral Euterpe durant el període 1865–1868, pàgina
467
Actuacions de la Societat Coral Euterpe: temporada 1865
als Camps Elisis, pàgina 475
Un context de crisi, pàgina 467
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1865, pàgina
471
De nou una epidèmia de còlera, pàgina 472
Les programacions de la temporada 1865, pàgina 473
Temporada 1866 als Camps Elisis, pàgina 475
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1866, pàgina
478
Les programacions de la temporada 1866, pàgina 479
Temporada 1867 als Camps Elisis, pàgina 480
El nivell d’assistència de públic, pàgina
485
Les programacions de la temporada 1867, pàgina 486
Temporada 1868 als Jardins del Tívoli, pàgina
488
La Revolució de Setembre: la Gloriosa, pàgina 492
El nivell d’assistència de públic, pàgina
498
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1868, pàgina
498
Les programacions de la temporada 1868: L’espanyolisme folklorístic,
pàgina 499
Altres societats corals a Barcelona durant el període
1865–1868, pàgina 503
L’Asociación Euterpense a Barcelona durant
el període 1865–1868, pàgina 504
Amigos Tintoreros, pàgina 504
Ateneo Catalán de la Clase Obrera, pàgina 505
L’organització coral de Ramon Bartomeus durant
el període 1865–1868, pàgina 507
Barcino, pàgina 507
Altres societats i manifestacions corals a Barcelona durant
el període 1865–1868, pàgina 510
Castalia Barcelonesa, pàgina 510
Altres manifestacions corals a Barcelona durant el període 1865–1868,
pàgina 511
Societats corals del Pla de Barcelona i de les comarques catalanes
durant el període 1865–1868, pàgina 513
El Pla de Barcelona, pàgina 513
Les societats corals a les comarques entorn de Barcelona durant el període
1865–1868, pàgina 515
Les societats corals a les comarques de la Catalunya central durant el període
1865–1868, pàgina 519
Les societats corals a les comarques del Nord de Catalunya durant el període
1865–1868, pàgina 521
Les societats corals a les comarques del sud i les comarques de ponent de
Catalunya durant el període 1865–1868, pàgina 523
V. LA SITUACIÓ DEL MOVIMENT CORAL DES DEL PERÍODE
REVOLUCIONARI FINS A LA MORT DE CLAVÉ, 1869–1874
La Societat Coral Euterpe durant el període 1869–1874,
pàgina 529
Actuacions de la Societat Coral Euterpe: temporada 1869
als Jardins del Tívoli, pàgina 529
El nivell d’assistència de públic, pàgina
531
Les programacions de la temporada 1869, pàgina 532
Temporada 1870 al Teatre de Novetats, pàgina 534
Una forta inestabilitat social, pàgina 534
El nivell d’assistència de públic, pàgina
537
Les programacions de la temporada 1870, pàgina 537
Temporada 1871 als Jardins del Tívoli i la Sala de
Novetats, pàgina 538
El nivell d’assistència de públic, pàgina
541
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1871, pàgina
542
Les programacions de la temporada 1871, pàgina 545
Temporada 1872 als Jardins del Tívoli i el Teatre
de Novetats, pàgina 546
El nivell d’assistència de públic, pàgina
549
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1872, pàgina
549
Les programacions de la temporada 1872, pàgina 550
Temporada 1873 als Jardins del Tívoli i el Teatre
de Novetats, pàgina 551
El nivell d’assistència de públic, pàgina
554
Altres actuacions de la Societat Coral Euterpe durant el 1873, pàgina
554
Les programacions de la temporada 1873, pàgina 556
La mort de Clavé. 1874, pàgina 556
Els Cors de Clavé després de Clavé, pàgina
562
Altres societats corals a Barcelona durant el període
1869–1874, pàgina 571
L’Asociación Euterpense a Barcelona durant
el període 1869–1874, pàgina 571
Amigos Tintoreros, pàgina 572
Societat Coral de la Barceloneta, pàgina 573
L’organització coral de Ramon Bartomeus durant
el període 1869–1874, pàgina 573
Barcino, pàgina 573
Altres societats corals del cercle de Ramon Bartomeus entre 1869 i 1874,
pàgina 578
Altres societats i manifestacions corals a Barcelona durant
el període 1869–1874, pàgina 579
JovenVioleta, pàgina 579
El Cor del Gran Teatre del Liceu, pàgina 580
Altres manifestacions corals a Barcelona entre 1869 i 1873, pàgina
581
Societats corals del Pla de Barcelona i de les comarques catalanes
durant el període 1869–1874, pàgina 583
Gràcia, pàgina 583
Altres societats corals del Pla de Barcelona durant el període 1869–1874,
pàgina 584
Les societats corals a les comarques entorn de Barcelona durant el període
1869–1874, pàgina 586
Figueres, pàgina 587
Altres societats corals a Catalunya durant el període 1869–1874,
pàgina 588
VI. L’ESTRUCTURACIÓ DEL MOVIMENT EN UN PRIMER ORGANISME FEDERATIU:
L’ASOCIACIÓN EUTERPENSE
La fundació de l’Asociación Euterpense, pàgina
593
La necessitat d’un organisme federatiu, pàgina 593
Els matisos ideològics, pàgina 594
La utilitat material de l’Asociación Euterpense, pàgina
597
L’època dels grans festivals entre 1860–1864, pàgina
601
El gran concert del 1860, pàgina 601
La segona gran concentració. El Gran Festival del 1861, pàgina
604
El Tercer Gran Festival d’Euterpe del 1862, pàgina 610
«El libro del obrero», pàgina 618
1863. El Festival que no va ser, pàgina 623
El concert parcial o regional de Caldes de Montbui, pàgina
624
El concert parcial o regional de Barcelona, pàgina 625
El Gran Festival dels 2.000 coristes de l’any 1864, pàgina
627
El conflicte amb la societat coral La Siempreviva d’Esparraguera,
pàgina 639
Altres actuacions corals per compte de l’Asociación Euterpense
durant el període 1860–1864, pàgina 641
«El Metrónomo», pàgina 644
El Festival del 1872, pàgina 645
La polèmica amb l’Orfeón Barcelonés dels germans
Pere i Joan Tolosa, pàgina 651
Les activitats de l’Orfeón Barcelonés fins la polèmica
del 1863, pàgina 651
Les primeres activitats de Pere Tolosa a Barcelona, pàgina
652
La polèmica entre Clavé i els germans Tolosa, pàgina
655
Les claus i els precedents de la polèmica, pàgina 655
«El Orfeón Español», pàgina 657
El desencadenant i el desenvolupament de la polèmica, pàgina
658
L’Orfeón Barcelonés després de la polèmica
amb Clavé. 1863–1867, pàgina 672
Els darrers anys de l’Orfeón Barcelonés. 1866–1867,
pàgina 674
Activitats dels germans Tolosa després de la desaparició
de l’Orfeón Barcelonés, pàgina 676
Els orfeons dels germans Tolosa a Catalunya, pàgina 679
VII. L’ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT CULURAL EUTERPE COM A ENTITAT
El funcionament intern, pàgina 683
El règim intern, pàgina 683
La formació i la configuració de la Junta Directiva entre
els anys 1860 i 1867, pàgina 693
Altres aspectes organitzatius, pàgina 697
El local social, pàgina 697
L’estendard, pàgina 698
Altres acords presos per la Societat Coral Euterpe, pàgina
700
Els comptes de la Societat Coral Euterpe, pàgina 701
Les quotes i els beneficis socials, pàgina 701
L’assistència social, pàgina 706
La gestió dels concerts entre 1867 i 1874, pàgina 708
La retribució dels coristes, pàgina 713
VII. REFLEXIONS FINALS
Reflexions finals, pàgina 723
Sobre el naixement de les societats corals a Catalunya, pàgina 723
Els condicionants socials, pàgina 724
Els condicionants musicals, pàgina 725
Sobre el caràcter del moviment coral a Catalunya entre 1850 i 1874.
Trets definitoris, pàgina 727
Primer tret definitori: el caràcter heterogeni del moviment coral,
pàgina 727
Segon tret definitori: el caràcter obrer de les societats corals,
pàgina 730
Tercer tret definitori: la vocació interclassista i integradora,
pàgina 733
Sobre la societat coral La Fraternidad i Euterpe, pàgina 734
El canvi de nom de La Fraternidad a Euterpe, pàgina 735
El fet organitzatiu, pàgina 736
El personalisme de Clavé, pàgina 737
La configuració dels espectacles estables de la societat coral La
Fraternidad i Euterpe, pàgina 738
Concerts i balls, pàgina 740
Les parts instrumentals, pàgina 741
Les parts corals, pàgina 742
Formes emprades, pàgina 743
Les línies estètiques de les actuacions de la societat coral
Euterpe, pàgina 745
Sobre els germans Tolosa i l’Orfeón Barcelonés, pàgina
754
Final, pàgina 756
BIBLIOGRAFIA, pàgina 759
ÍNDEX ONOMÀSTIC, pàgina 775