PAU CASALS


BIOGRAFIA

PahissaPau Casals
(el Vendrell, Baix Penedès, 1876 - San Juan, Puerto Rico, 1973)

És considerat un dels grans violoncelistes del món. Estudià a Barcelona, a l'Escola Municipal de Música, i posteriorment a Madrid. Es traslladà a París, on debutà el 1899 i inicià una brillant carrera internacional. El 1904 formà el trio que el duria arreu del món, amb el pianista Alfred Cortot i el violinista Jacques Thibaut. El 1919 tornà a Catalunya i inicià una llarga temporada d'activitats musicals i socials fins l'esclat de la Guerra Civil espanyola. El 1920 formà l'Orquestra Pau Casals, pagada per ell mateix i per què passarien els millors solistes i els compositors i directors convidats més importants del moment. El 1926 fundà l'Associació Obrera de Concerts, una entitat destinada a posar a l'abast de les capes socials més baixes música de qualitat, per a la qual tocaria la seva orquestra amb ell mateix, i els solistes més destacats del moment. Dins l'AOC s'organitzà un grup coral i també una orquestra. Durant la Guerra Civil féu diversos concerts a Barcelona i a Europa fent costat a la República, i després de la Guerra Civil s'exilià a Prada, al Conflent, on sobretot es dedicà a la composició i també a la pedagogia. Des de 1956 passava temporades a Puerto Rico on promogué una orquestra, un conservatori i diverses activitats musicals; i participà en els cursos de l'escola de música de Marrlboro, a Vermont (EUA). Com a compositor, anteriorment ja havia fet obres de caràcter religiós, però d'aquest període de l'exili daten les seves obres més destacades: la sardana Sant Martí del Canigó (1943), l'oratori El pessebre (1943-1960), amb text de Joan Alavedra, i l'Himne de les Nacions Unides (1970), amb text de W.H. Auden. D'aquesta època també data el commovedor arranjament de la cançó popular El cant dels ocells, que Casals interpretà a la Casa Blanca el 1961 i el 1971 a la seu de les Nacions Unides quan li fou concedida la Medalla de la Pau d'aquesta institució. Prada es convertí en un punt de referència per a la resistència cultural catalana i també de culte musical, gràcies al Festival Bach promogut per Casals el 1950, i dels festivals successius que se'n derivaren.

Jaume Carbonell i Guberna
Universitat de Barcelona

 

amb el suport de
GdC