MANUEL OLTRA


BIOGRAFIA

PahissaManuel Oltra i Ferrer
(València 1922)

Es formà com a compositor a Barcelona, on desenvolupà l’activitat creativa i docent, activitat que inicià, arran del servei militar al Marroc, al Conservatori Hispanomarroquí de Tetuan entre els anys 1944 i 1947. A Barcelona dugué a terme una tasca important amb els grups de música popular, cors i cobles, que durant aquells anys es movien entre la resistència i la supervivència. Féu nombroses transcripcions de danses catalanes per a cobla i algunes altres formacions, així com harmonitzacions de cançons populars. Fou director de la coral del Club Excursionista de Terrassa i de la Institució Folklòrica Montserrat, de Barcelona. També fou professor a l’Institut de Rítmica i Plàstica de Joan Llongueras i director musical de l’Esbart Montseny entre el 1955 i el 1961.
Entre el 1959 i el 1987 dugué a terme una important tasca docent al Conservatori Superior de Música de Barcelona i deixà una fonda empremta en els nombrosos alumnes que tingué durant aquests anys.
La seva obra, de llenguatge polit i academicista, destaca per una sòlida factura. Ha dedicat un especial interès a la música per a cobla, i a la música coral, tot i que també s’ha dedicat al piano, a l’orquestra i a les formacions instrumentals de cambra.
Un exemple del seu estil i sentit instrumental és L’Alimara (1983), que presentem en aquest disc, poema simfònic per a dues cobles i percussió, del qual ell mateix féu la versió orquestral. Algunes obres destacables per a cobla són la Rapsòdia per a piano i cobla (1953) o la Suite primària (1976), per a cobla, dos clarinets i percussió, entre moltes altres. De la nombrosa obra coral, en destaca el Bestiari (1957), amb textos de Pere Quart, i Psalmus breuis (1967), per a cor mixt i orquestra, entre moltes altres.
Ha rebut molts premis i distincions honorífiques, com el Premi Nacional de Música (1994), el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en la categoria de música tradicional, i el Premi Nacional Agustí Borgunyó (2006).

Jaume Carbonell i Guberna
Universitat de Barcelona

 

amb el suport de
GdC