BIOGRAFIA

Jaume Mas Porcel
(Palma 1909 - Alacant 1993)

Es formà a Madrid amb José Tragó i a París amb Alfred Cortot i Wanda Landowska. A Mallorca participà activament a les institucions musicals de l’Illa, Comitè Pro-Chopin de Valldemossa, Capella Clàssica, Orquestra Simfònica de Mallorca etc. Fou promotor del Concurs Internacional de piano Frédéric Chopin a Mallorca. Enregistrà per les cases discogràfiques La Voz de Su Amo, Polidor, Emi etc. Fou amic personal de Manuel de Falla i Frederic Mompou. En relació a la docència destacà la seva tasca com a professor-fundador del Conservatori Regional de Música de Balears i més tard a l’Institut Musical Òscar Esplà d’Alacant, on el 1961 obtingué per oposició la càtedra de piano. El mestre Esplà designà Mas i Porcel com a ajudant seu i director adjunt, càrrec que desenvolupà prop de vint anys. Aconseguí el 1970 la creació de la primera càtedra de clavecí a l’estat espanyol. Residí a Alacant fins a la seva mort el 1993. El seu catàleg d’obres està dedicat principalment al piano i a cançons per a veu i piano, i també és autor d’algunes obres per a orquestra. A El Castell d’Iràs i no Tornaràs Miquel Forteza parteix d’una coneguda rondalla mallorquina del mateix títol, recollida per mossèn Antoni M. Alcover, i de la qual únicament extreu l’esquema argumental bàsic. Com assenyala Francesc de B. Moll, l’escriptor incideix en el caràcter general de la llegenda, atès que «és un d’aquells temes universals que es troben en totes les latituds i en el cor de totes les races». Les característiques de la música de Mas i Porcel, clarament influenciada per la música francesa, especialment de Ravel, són la senzillesa, les petites formes, el tractament de la veu cantada inclinat generalment més cap al recitatiu, i un gran sentit per a la matisació delicada. El tractament de l’orquestra, simple, generalment estilitzat, estarà sempre supeditat a la veu, tot donant una riquesa harmònica de subtilitat, elegància i claredat. L’obra fou composta a Mallorca. El text fou acabat el dia 17 de març del 1950. Mas i Porcel en començà la composició el 16 de juliol del 1951 i l’acabà el 9 de juliol del 1953. L’estrena parcial de l’obra tingué lloc el 27 de maig del 1957 al Teatre Principal de Palma, a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Mallorca i la Capella Clàssica de Mallorca dirigits per Eaktay Ahn. Anys més tard, Mas i Porcel recollí extractes o motius temàtics de l’òpera a la seva obra per a piano Deu sintonies, considerada com el testament musical del compositor. En uns dels viatges a Alacant amb el pianista Bartomeu Jaume, per tal de revisar i ordenar el material del llegat Mas i Porcel de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani, observàrem la partitura i tota la documentació de l’obra. Tot d’una ens adonàrem de ‘l’alta qualitat’ de l’obra i pensàrem en la urgent necessitat d’estrenar-la íntegrament. Amb motiu del Dia de les Illes Balears, els dies 1 i 2 de març de l’any 2004, es féu l’estrena definitiva de l’òpera en versió de concert a l’Auditori del Conservatori Superior de Música de les Illes. Una vegada recuperada l’obra i ateses la quantitat i la qualitat del material temàtic, vaig pensar en la realització d’una suite per a orquestra amb la finalitat d’ajudar a la difusió d’aquesta òpera considerada com una de les obres més importants de la nostra música. Després de mesos de treball de selecció i instrumentació, la Suite simfònica fou estrenada per l’Orquestra Simfònica de Balears sota la direcció del mestre Marzio Conti a l’Auditòrium de Palma el 19 d’octubre del 2006.

Miquel Estelrich i Serralta
Conservatori Superior de Música de les Illes Balears

amb el suport de