(Douai, 1953), premiat en diverses ocasions per l’Académie Française, és a hores d’ara autor de set reculls i compagina la creació amb una intensa activitat de didàctica de la poesia en diversos cicles d’ensenyament. De la seva poètica la crítica ha subratllat una densitat i una concisió que l’entronquen, entre els grans contemporanis francesos, amb aquells que més s’han deixat seduir per la barrera del silenci. El poeta Bernard Noël ha definit l’univers d’Allix com «un paisatge fet de fractures, de falles, d’arestes, però sacsejat per una voluntat organitzadora, la voluntat del desesper, que no és pas renúncia, com ens voldrien fer creure, sinó tot el contrari: l’energia fonamental del poema».
El desarrelat, 2000. Col•lecció líquens
La tête des songes. París: Éditions de l’Athanor, 1974; 1975.
L’eveil des forges. París: Éditions de l’Athanor, 1976.
Mouvance mes mots. Mortemart: Éditions Rougerie, 1984. (prefaci d’Hubert Juin).
Fragments de fuites. Mortemart: Éditions Rougerie, 1987.
Lèvres de peu / Le Nord. Mortemart: Éditions Rougerie, 1993. (Prefaci de Pierre Dhainaut.)
Le déraciné. Mortemart: Éditions Rougerie, 1997.
Solitudes. Mortemart: Éditions Rougerie, 1999. (Prefaci de Bernard Nöel.)