És la persona que ha adaptat a la llengua catalana la terminologia heràldica, que en català era gairebé inexistent o plena de gal·licismes i castellanismes. Va introduir aquesta terminologia de primer a la Gran Enciclopèdia Catalana (1968) i més tard al seu Diccionari general d’heràldica (1982), avui completament exhaurit, i al Diccionari heràldic (1987). Va ser el fundador i el president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària (1983-2007) i de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (2007). Des de 1981 és l’assessor d’heràldica de la Direcció General d’Administració Local, on fa els informes per a l’oficialització dels escuts i les banderes del ens territorials de Catalunya, i el 1991 fou nomenat, per la Generalitat de Catalunya, assessor d’heràldica i genealogia de Catalunya. És membre de l’Académie Internationale d’Héraldique i autor de nombrosos articles en diaris i revistes.
Obres publicades per Galerada
Manual d'heràldica i tècnica del blasó, 2011. Col·lecció manuals