Dones que somiaven ser altres dones és un poemari autobiogràfic, segons declara
l’actriu en una entrevista. El llibre parla de les múltiples dones que hi ha dins seu, de les moltes
persones que tenim tots a dins. I aquest fet, aquesta temàtica, lliga amb el fet de ser actriu: construir personatges, múltiples personalitats… La base del llibre és el conflicte dins de la parella. Són
poemes carregats de patiment, però també d’ironia àcida, fins i tot d’humor.
Premi Amadeu Oller 2011, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.
Gramàtica de l’equilibri és un poemari sobre la vida de parella, ple d’insolència i ironia.
Parla dels aspectes de la vida quotidiana, els petits gestos que suggereixen desencant, somnis
descompartits i trajectòries oposades. Cal ressaltar el bon treball de la iconografia domèstica dels
poemes, formada per plats, forquilles, cassoles, pals de fregar i draps per a la pols.
Premi Amadeu Oller 2010, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.
PVP 15,00 €
ISBN: 978-84-96786-24-0
64 pàgines
Primera edició: juny 2009
Passejant a l’ampit d’una parpella maula Marc Rovira
Passejant a l’ampit d’una parpella maula és un poemari sobre la inseguretat de viure d’un jove que acaba de sortir de l’adolescència. Imaginem un individu diminut Passejant a l’ampit d’una parpella maula que es pot tancar en qualsevol moment si les pessigolles que li fa amb els peus són excessives. La por que caigui el món és sempre present però, malgrat tot, aquest és un ésser inquiet i a vegades no pot reprimir el desig de córrer esperitat, sentint el vent a la cara i la sang bombejada a grans dolls. És aquest, per tant, un recull de poemes sobre la inseguretat, no tan sols en la vida sinó també en el mateix acte poètic, la qual tant es manifesta amb guspires d’optimisme o força uns cops, com amb esllanguiments íntims uns altres: en l’abisme l’horror crema i és aquesta flama la que colpeja la consciència de viure.
Premi Amadeu Oller 2009, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.
El títol, La mare que et renyava era un robot, ja indica la ironia que gasta l’autora a l’hora d’evocar records de la infantesa. També la mirada cap al present és sorneguera: sobre el metro, l’apagada d’Endesa a Barcelona, l’ambient postmodern barceloní... Aquesta autora inèdita fins avui sap despertar l’interès en el lector.
Premi Amadeu Oller 2008, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.
Barcelona no és aquest escenari de postaleta que els urbanistes volen projectar pel goig de turistes i classes acomodades. Per més que s'entestin a prefabricar conductes de disseny, Barcelona continuarà essent nostra.
Barcelona és la gent, les contínues relacions variables que es donen en els carrers, en les places, en els bars o en les cantonades amagades. Barcelona és el lloc on tu vas créixer, on ens vam conèixer i ens vàrem fer els primers petons amagats en angles foscos de barris que van desapareixent a cop de talonari. Barcelona és el carrer, i el carrer és el lloc on sempre s'han denunciat les injustícies, on s'han demanat millores, on han nascut les utopies, on han esclatat les revoltes, on han sobreviscut els somnis moribunds i s'ha expressat la ràbia continguda, on hem vist néixer el dia per primer cop.
Aquest recull de poemes intenta plasmar això: aquesta Barcelona de les persones que intenten sobreviure, precisament, en els mateixos carrers que alguns volen arrabassar-nos…
Premi Amadeu Oller 2007, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.
Som, en lluita cos a cos amb els discursos que ens representen i ens constitueixen com a subjectes: individus, certament, tanmateix existències lligades a vides que s'escriuen en pàgines pautades per a cal·ligrafies dòcils. I mentre copiem curosament un text original que mai no hem llegit sencer i que fa massa temps que se'ns he fet fonedís, succeeix el miracle del desastre: una desproporció en el traç, un esborrall, una errata... Aquesta és la matèria de les poètiques del cos del text—del text del cos—que s'evidencia, redibuixa contorns i creua, feta paraules, els escenaris de l'escriptura d'aquest llibre, i gosa poder recórrer els plecs del desig per tal de fer present l'irrepresentable. Una poètica dels cossos per a les poètiques del cos, que ens parla, ens diu i no calla.
Premi Amadeu Oller 2006, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.
I si les conviccions s’enfonsen com un somni a les profunditats de la mar, i si el desig no abandona l’hàbitat solitari i la por naufraga més lluny de si mateixa..., quina excusa sura encara als límits de la imaginació?
L’eco dels esvorancs sembla nostàlgic dels túnels, talment com pàgines repetides de llibres que naixien per diferenciar-se. Però entre l’amor i la mort s’esquerda el temps i ens obliga a aturar-nos a l'estació — potser de pas, potser l’última — on les paraules donen forma a l’espai perifèric.
Premi Amadeu Oller 2005, instituït per
la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn
Amadeu Oller.
«Jonàs, habitant perpetu de
la nou del coll universal. Com en un poderosíssim conjur,
invoco el teu nom i, rere el mot, una ferida i l’univers.
Amb el nus que em quedava per tota essència, vaig sargir
un retall de roba i me’n vaig fer un vestit de lletres.
Eres tu, Jonàs. Despullats de tot amor impropi, el
pescador i jo ens passegem pels carrers d’una ciutat
en runes. Cada pas duu l’eco del teu nom. Cada pas,
una vela menys i el mas més fort. Jonàs: certament,
no hi ha res més.»
Premi Amadeu Oller 2004, instituït per
la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn
Amadeu Oller.
El terme mateix de ‘bambolines’
evoca vestuari, llums, teatre, és a dir, actors, actrius
i espectadors d’un suposat espectacle. Amb aquest pressupòsit
s’inicia el recull i el segueix l’estructura en
tres parts. Al principi, aquesta «actriu d’una
obra improvisada» ens guia pels carrers i les places
que conformen l’entramat urbà del seu món
passat i present, tan proper l’un de l’altre però
també tan allunyats tots dos en la mirada de l’autora,
mentre que, a la segona part, enfila una introspecció
sobre el present, ja prou deslligada dels records, on ateny
moments especialment feliços. En la darrera part se
serveix d’una funció teatral per a situar-se
primer a l’escenari — posant-se «en aquest
cos d’adolescent» — i, en acabat, tota sola
«en aquesta butaca del públic», prenent
distància de les coses, de l’espectacle. L’obra
és una estimulant meditació filosòfica
sobre la vida humana, vista des de la seva efímera
caducitat marcada per l’irreversible pas del temps.
Premi Amadeu Oller 2003, instituït per
la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn
Amadeu Oller.
PVP 10,00 €
ISBN: 84-932254-3-6
Primera edició: 2002
Sota la llum de neó serveix
a Rubèn Zaragoza per dir-hi la seva en aquesta Barcelona
composta per barris amb entitat pròpia i que sovint
no tenen res a veure els uns amb els altres. És veu
que ens arriba d’una d’aquestes realitats, amb
un marc de referències socioculturals característiques
d’una societat envestida pels mitjans de comunicació
i el consumisme. Saber-hi trobar la veu n’és
el mèrit.
Ben diferent és el to que fa servir
Laia Noguera a L’oscultor. La netedat del vers
esvaiex els pensaments emboirats del lector. El gust per la
pinzellada, de traç segur i precís, ens acosta
a un paisatge del Maresme que l’autora sembla voler
salvar abans que no sigui engolit per l’urbanisme sense
aturador de la gran ciutat. Són dos mons i un jurat
migpartit.
Premi Amadeu Oller 2002, instituït per
la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn
Amadeu Oller.
PVP 9,00 €
ISBN: 84-932254-8-7
Primera edició: novembre del 2002
A Quadern de Can Garbells trobem
dos mons contraposats, dues realitats en conflicte, i el contrast
entre les cosmologies que representen aquests dos mons és
un dels elements centrals del llibre. L’autor posa constantment
èmfasi en aquesta sobreposició de natura i tècnica,
de racionalisme i mitologia, i sap plasmar-la en imatges.
El savi ús que l’autor fa del llenguatge i els
seus recursos expressius, oscil•lant
també entre la poesia i el realisme, entre el banal
i el sublim, ajuda el lector a acceptar aquesta creixent interrelació
de dues realitats aparentment incompatibles.
