PVP 17,00 €
ISBN: 978-84-96786-20-2
Primera edició: febrer 2009

La bèstia del Vacarès
Josèp d’Arbaud

Es tracta d’una novel·la sobre la por i la soledat de l’home. A l’edat mitjana, a la Camarga (un lloc d’aiguamolls on pasturen ramats de cavalls) un guardià solitari descobreix unes petges misterioses. Seguint-les, toparà amb la Bèstia. La Bèstia del Vacarès tracta de la relació de pànic i compassió que s’estableix entre el guardià i la Bèstia.

Si el plantejament ja és interessant, la gràcia expositiva de l’autor i la gran feina del traductor fan d’aquesta novel·la una joia de la narrativa occitana i catalana.

La traducció és a càrrec de Jaume Figueras i Trull, un dels nostres millors traductors. La seva traducció de Verd paradís de Max Roqueta (Galerada: 2005) fou mereixedora dels més grans elogis de la crítica.

Crítica
El Periódico - Joan Daniel Bezsonoff - 28/10/2009
El Temps - Joan Daniel Bezsonoff - 24/11/2009
Avui - Lluís Tort - 7/12/2009
El Bruel - Joan Morales Dumanjó - hivern 2010
Avui - Ignasi Aragay - 6/06/2010
La Vanguardia - Rosa M. Piñol - 11/06/2010

Quantitat:


PVP 16,00 €
ISBN: 978-84-96786-01-1
Primera edició: febrer 2007

Pólvora del quatre de juliol
Ramon Erra

Pólvora del quatre de juliol és la confirmació d’un narrador. Ramon Erra entrà amb força en la narrativa catalana amb La flor blanca de l’estramoni (2001), llibre ja exhaurit. Ara ens torna a oferir un aplec de narracions en què, partint de l’absurditat de les coses, va trenant històries sorprenents entorn, per exemple, d’un acordionista que empaita les dones, d’un festeig etern pel dol inacabable d’una família que encadena els morts, d’un guàrdia civil que arresta l’avi que renega perquè la mula no arria, de la filla del guarda forestal que tem les margarides, de tres germanes que s’aguanten el plor, d’un maqui que surt de darrere uns boixos, d’una coquessa a qui la canalla tira ous podrits, d’un decapitat hongarès dalt del tren, de la fabricació de petards en una teulada de Xicago, d’una portera casada amb un violador guixaire, d’un escriptoret onanista que s’enamora d’una curta de gambals, d’un home gras que s’alimenta de teca precuinada i magdalenes de supermercat.

Són relats diferents, però amb alguna cosa que els trena. Són relats contemporanis que dibuixen un món rural i de poble on l’autor, amb poques pinzellades, ens arrossega. La ironia i la capacitat per a descriure personatges de psicologia complexa deixen entreveure una visió del món on la cruesa i la subtilitat saben dialogar.

L’escriptor Víctor Sunyol ( Transversal) ha escrit en relació a una de les narracions contingudes a Pólvora del quatre de juliol: “Cal llegir la petita meravella Un si és no és de margarides de Ramon Erra. Una molt bona lliçó del que és narrar, construir una història, crear. Allò que a molts els pot fer reconciliar amb la narrativa breu que s’està editant a casa nostra.”

Crítica
www.guiaosona.net 29/3/2007
www.naciodigital.cat 11/4/2007
www.noticies.cat (Jordi Llavina) 20/4/2007
www-liderdigital.com 20/4/2007
El Mundo (Jordi Llavina) 27/4/2007
La Vanguardia (Julià Guillamon) 9/5/2007
Benzina (Aida Segura Ribes) juny del 2007
www.elter.net juny del 2007
El País (Ponç Puigdevall) 28/6/2007

Quantitat:


PVP 15,00 €
ISBN:
Primera edició: maig 2006

Desfer les amèriques
Josep Miquel Sobrer

El professor universitari, instal·lat al difamat Midwest americà, observa com el record de Catalunya, les diferències i les similituds culturals, li han condicionat la manera d’entendre el món. La tassa de cafè sense fons, el sentit de l’espectacle en el futbol i el football, l’arquitectura per catàleg, la pèrdua de negror del jazz, la sardana sense entrada ni envelat, el Ku Klux Klan i la fascinació per la lletra ‘k’, les visions edèniques de la naturalesa, el caganer, els conceptes de nigger i xarnego, quan els músics decidiren posar-se frac, la revista People i la Patum, casar-se i morir-se, el sexe i el flirt, la projecció internacional de la cuina catalana, el Halloween i Tots Sants, els hiverns grisos al Midwest, Carner i la literatura d’exili... Els catalans tenim ‘dolents’ de debò, com les altres cultures? Vet ací un reguitzell de qüestions que, més que una resposta, clamen per un raonament. Josep Miquel Sobrer sap trobar-hi els replecs inesperats que ens faran entendre la literatura, més enllà dels gèneres, com un plaer.

Crítica
La Vanguardia (Rosa Maria Piñol) 24/12/2006
Avui (D. Sam Abrams) 28/9/2006
La Vanguardia (Julià Guillamon) 6/9/2006
Presència (Miquel Pairolí) 16-22/6/2006

El Temps (Lluís Bonada) 20/6/2006
El Temps (Lluís Bonada) 6/6/2006
La Vanguardia (Rosa Maria Piñol) 29/5/2006
Avui (Jordi Capdevila) 27/5/2006

Quantitat:


PVP 18,00 €
ISBN: 84-934164-6-1
Primera edició: novembre 2005

Verd Paradís I
Max Roqueta

Verd paradís I constitueix l’inici de la publicació de l’obra narrativa d’un dels autors més importants del segle xx europeus. A través d’una prosa precisa — que ens fa pensar en Joaquim Ruyra — Max Roqueta evoca un paisatge i una gent que semblen talment arrabassats del temps. Aquestes proses, que descriuen deliciosament l’Occitània de la primera meitat del segle xx, constitueixen una aportació de primer ordre al panorama literari europeu.
Argelièrs, a l’Erau (Occitània), és el teatre i el rerefons mític de les narracions que integren el recull que el lector té a les mans: tot just a 25 km de Montpeller, ocupa el capdamunt d’una costa que domina a llevant i a migdia una extensa i atapeïda massa d’alzinars clapejats, ací i allà, de roures, vinyes i pedregars.
Els textos que integren aquest primer lliurament de Verd paradís, redactats entre els anys 1934 i 1958, van ben enllà de l’evocació nostàlgica d’una arcàdia personal esvaïda o de l’anecdotari local, ric d’històries de bosquerols, caçadors i vinyataires. Ben al contrari: tots i cadascun dels textos que formen Verd paradís I s’endinsen decididament en la contemplació reflexiva i interrogant del misteri de la vida en totes les seves manifestacions: del cant dels grills als treballs i els dies... Una contemplació que voldria penetrar en el secret de les coses i dels éssers — de tots: del senglar o l’ocellada a l’avi que s’acomiada de la vida, perquè no hi ha gaires diferències entre la condició humana i la vida animal — i que a cada nova narració refà els múltiples viaranys que menaren l’autor, essent un marrec, a la revelació de la bellesa i la crueltat de l’existència. Així, doncs, al costat de la insistència en la solitud, la incomunicació i la mort, també trobem la bellesa a què al·ludeix el títol de Verd paradís, malgrat la cruel indiferència amb què la natura assisteix a la peripècia humana. D’alguna manera, la terra que en l’imaginari felibrenc nodria els seus fills, la terra-mare de Mistral, ha deixat de vetllar pels seus nodrissons... L’Arcàdia ha estat substituïda per un país de masos rònecs d’on el jovent fuig i on els avis i les padrines no tenen res més a fer que esperar.

Crítica
El Punt (Jordi Llavina) 18/1/2007
El País (Joan Daniel Bezsonoff) 11/1/2007
El Temps (Martí Domínguez) 9/1/2007
Avui (Gerard Puig) 11/12/2006

Avui (Joan Triadú) 19/10/2006
La Vanguardia (Jordi Galvés) 18/10/2006
El Temps (Lluís Bonada) 17/10/2006

Quantitat:


PVP 20,00 €
ISBN: 84-934164-5-4
Primera edició: novembre 2005

Verd Paradís II
Max Roqueta

Verd paradís II és el segon lliurament de l’obra narrativa d’un dels autors més importants del segle xx europeus, que només les circumstàncies socioculturals que la llengua occitana ha patit i pateix han impedit de divulgar com caldria. El llibre de narracions es divideix en tres parts. El bloc central de narracions deixa enrere la consideració de la bellesa expressat a Verd paradís I (Galerada, 2006) i s’endinsa en l’associació d’instint, desig i mort que regeix el cicle de totes les coses: la lenta agonia de la guineu, que es va de mica en mica deseixint de tot; el sacrifici de la taràntula, a la panxa de la qual l’abella Vespis pon el seu ou; l’ambigüitat amb què la noieta de «Bubota de nit» es lliura als camarguencs; la suspensió del temps amb què Déu castiga la suficiència de fra Benet i la solitud en què s’enfonsa en tornar al món; la recança que colpeix mossèn Ermabecièira per haver estat més pendent de la seva canilla que no de la missa que deia; i, finalment, la impossibilitat a què s’enfronta el doctor en voler entrar en la intimitat d’en Caçola per tal d’esbrinar les raons que l’han dut al suïcidi... Al primer bloc, en canvi, de textos molt més breus, Max Roqueta fixa el record d’alguns dels argelierencs que ha tractat, com la minyona de casa, que és qui li ensenyà occità de petit, el mossèn o un parell de velles bruixes malcarades.
A les «Cròniques del país de Capolat», redactades a la fi dels anys seixanta i a la primeria dels setanta, coincidint amb l’aparició d’una nova literatura militant, Roqueta enceta un nou to, de signe satíric i demolidor, voltairià, en sintonia amb George Orwell, que anys a venir portarà a la novel·la Los dona-d’èr. En aquestes tres històries escarneix la suficiència dels qui es creuen portadors de la veritat («El rei cruel»), el cinisme del poder («Al·locució als pollacres») i la credulitat dels innocents («Els set delits d’en Joan de l’Ase»).

Crítica
El Punt (Jordi Llavina) 18/1/2007
El País (Joan Daniel Bezsonoff) 11/1/2007
El Temps (Martí Domínguez) 9/1/2007
Avui (Gerard Puig) 11/12/2006

Avui (Joan Triadú) 19/10/2006
La Vanguardia (Jordi Galvés) 18/10/2006
El Temps (Lluís Bonada) 17/10/2006

Quantitat:


PVP 14,00 €
ISBN: 84-934164-01
Primera edició: desembre del 2004

D’un lloc a l’altre
Ramon Farrés

Amb els anys els viatges esdevenen un sol viatge, es barregen els llocs i els moments i només ens en resten sensacions, visions i esgarrifances que el record ens endreça d¹una manera diferent de com ens han arribat realment.
Ramon Farrés, professor universitari de traducció i poeta, en aquest D’un lloc a l’altre té la lucidesa de desbaratar l’ordre cronològic del seu deambular pel món. El lector podrà percebre que no es tracta d’un viatger erràtic, sinó que la vida l’ha dut —o ell mateix s¹ha deixat dur — a llocs diferents. I l’important no és l’indret on en tal data ha estat, sinó què ha percebut en cada situació i amb cada persona. Els llocs, doncs, podrien ser intercanviables, com també ho podrien ser les coordenades temporals: Berlín, Udine, Benako, Altafulla, Zanzíbar, Delfos, Alacant, Nàpols, Venècia, el llac Tanganyika, Regensburg, Capri, Tarragona, Amsterdam, Dar Es Salam, Viena, Dénia, Atenes, Munic, Tripití, Palerm, Micenes, Trieste, Frankfurt, la Vall dels Reis...
Ramon Farrés ens proposa un ordre que té molt a veure amb la manera abstreta com aconsegueix viure les situacions, però també ens dóna, en cada fragment, la clau que ens ha de permetre de reconstruir, si ens lleu, les peces soltes del periple.

Crítica
La Vanguardia (Julià Guillamon) 30/3/2005
Presència 25/3/2005
Presència (Ponç Puigdevall) 13/5/2005
El País (Manel Ollé) 12/5/2005
El Punt (Jordi Llavina) 14/7/2005

Quantitat:


PVP 14,00 €
ISBN: 84-932998-7-1
Primera edició: febrer 2004

El cap amb el llençol
Pep Rosanes-Creus

La tristesa és inherent a la condició humana. Fugir-ne pot ser un esplai momentani. A la cuina, el pèndol del vell rellotge de paret marca i acompassa l’existència grisa d’una família també grisa. Al marge, un jove i un vell veuen sorgir un tros enllà una noia que, amb moviments precisos i esvelts, se’ls apropa corrent. Rere la persiana, el capellà espera que el temps es cansi de repetir-se. El germà petit desapareix de manera inquietant. Un home agafa el tren que el durà a reviure la vida d’estudiant pels carrers de Barcelona, reclamat per l’anunci de la mort imminent d’un professor que mai no va tenir.
El cap amb el llençol és un títol que expressa amb exactitud com és d’especial cadascuna de les narracions que conformen aquest aplec i deixa entreveure al lector la manera diferent d’entendre la vida i les coses que ens envolten de l’autor.
Aquesta obra de Pep Rosanes-Creus, després del reconeixement dels premis i la crítica per la seva obra poètica, deixa per primera vegada el vers per agafar les regnes d’una prosa precisa, elegant i acollidora, que ens convida a un món sense presses, per a degustar-hi tranquillament en cada paraula i cada frase la percepció de tot.

Quantitat:


PVP 11,00 €
ISBN: 84-932998-1-2
Primera edició: març 2003

Massey Ferguson 35
Antoni Pladevall i Arumí

El tractor, vermell com la sang, que revolucionà el camp els darrers anys cinquanta esdevé el motor de la desgràcia al mas Miravalls i desferma l’odi entre germans, en una comarca d’interior, sense cap altre nucli urbà que un grapat de masies disseminades. La guerra, un espòs que no n’ha tornat, tres fills, la soledat consolada, l’accident, un testament que ningú no sap o no vol llegir, els pins de l’obaga, la serradora, l’odi incontrolable o la Guàrdia Civil a l’encalç de qui s’embosca fan que, com l’envestida del porc senglar en sentir-se acorralat, aparegui instintivament l’afany de supervivència en un món declaradament advers. Antoni Pladevall torna a desplegar els recursos narratius de la llengua viva per dur-nos a un passat proper i alhora feréstec, atrapat en la psicologia d’uns personatges estridents enmig de la quietud d’uns boscos i uns camps de blat on, gairebé mai, no passa res.

Quantitat:


PVP 15,00 €
ISBN: 84-932254-I-X
Primera edició: abril 2002

El llibre de la rosa
M. Aurèlia Capmany, Josep M. Espinàs, Jordi Maluquer, Manuel de Pedrolo i Ramon Folch i Camarasa

Sumari

Dedicat principalment als enamorats i al dia de Sant Jordi, patró dels qui s’estimen el nostre país, ofereix un joiell recuperat en el temps de narracions d’escriptors que tenen i han tingut un pes remarcable a les nostres lletres. Cal esmentar també les fotografies que illustren, simbòlicament, l’atmosfera de les narracions, fetes per Pomés, Cortinas i Julià. Una curiosa història de la Festa de la Rosa i una breu referència al patronatge de sant Jordi a Catalunya completen juntament amb un breu anecdotari aquest llibre de la rosa, confegit amb el propòsit d’unir a una gran amenitat la qualitat literària.

Quantitat:


PVP 11,42 €
ISBN: 84-922737-8-X
Primera edició: abril 2001

La lliça bruta
Antoni Pladevall i Arumí

En l’època de les grans concentracions urbanes, del progrés, encara perviu un món per al qual res, o pràcticament res, no ha canviat. Els masos disseminats, la relació i l’aïllament de les persones marquen un ritme que contrapunta terriblement el món d’avui. Gats esclafats, una truja muntada, la bestialitat amb què es presenta el desig, el terror viscut per dins, l’alliberament del paisatge obert dels terrers van dibuixant de mica en mica la psicologia turmentada d’uns personatges que, sense ser-ho, semblen extrets del pou del temps. Antoni Pladevall aconsegueix que en l’aparent quietud dels masos i camps d’un mes de juliol els esdeveniments — també del passat — es precipitin, com les espigues en temps de sega, implacables.

Quantitat:

 

Títols en preparació: