Diari de Normandia & Núvols
Paolo Ruffilli

Entre l’anècdota i l’aforisme, entre l’entorn i la privacitat, Diari de Normandia és una elaboració poètica del viatge feta d’instantànies, de vivències, de sensacions, de reflexions. Núvols n’és, en bona mesura, un perllongament que aprofundeix en el ventall cromàtic d'un cel en constant procés de transfiguració.

Traducció de Miquel Edo i Julià

Crítica
Avui (Pere Ballart) 20/9/2007
la Vanguardia (Jordi Galves) 26/9/2007

Poesies
Giovanni Pascoli

Aquest llibre satisfà un quàdruple deute: envers l’autor, eclipsat en la seva recepció internacional per altres plomes italianes més prestigiades; envers la traductora Maria Antònia Salvà, que només en revista veié publicada una petita part del seu treball; envers el prologuista Miquel Ferrà, que encoratjà i supervisà al llarg de tres dècades, sense resultat, «una petita edició que seria bijou deliciós»; i envers l’editor que més féu perquè el projecte arribés a bon port: Francesc de Borja Moll. Si Carducci i D’Annunzio havien desfermat a casa nostra adhesions entusiastes, rebuigs irats i apropiacions de tot signe, Pascoli, retràctil a la farmalla retoricopolítica, amb prou feines atragué uns quants noucentistes i algun cronista de pas per terres italianes, on tota una nova generació literària s’identificava amb la seva poètica de les petites coses.

Traducció de Maria Antònia Salvà
Prefaci de Miquel Edo i Julià
Semblança de Miquel Ferrà

Poemes i proses
Max Roqueta

Singular en el seu segle, lluny de les modes i les adoracions per força passatgeres, Max Roqueta ens repatria al centre de l’esdevenir universal. Per la porta gran: la del cant que perdura en nosaltres i ens relliga a la cadena infinita dels astres i les vides. Les seves narracions, les seves faules teatrals o els seus fragments poètics són igualment verbalitzacions destinades a fer ressorgir la realitat més pura del món, confrontada a la presència doble i insoluble de la seva finitud constant i del seu esdevenir etern.

Traducció d’Àlex Susanna i Jaume Figueras i Trull
Prefaci de Felip Gardy
Semblança d’Antoni Rossell

El desarrelat
Guy Allix

Filla de la concisa essencialitat d’un Char, un Follain o un Guillevic, l’aventura poètica d’Allix és el precari camí d’un funàmbul sempre «al caire» d’un o altre abisme: de la pèrdua del temps i l’espai, del buit del silenci i de l’absència. La ferida oberta de l’escriptura és declarada, lacònicament i a bursades, en un metallenguatge que defuig la reflexió per conquerir la realitat més viva i més tendra.